La importància de parlar.

M'agradaria comentar un punt que considere molt important del tema 2: l'expressió (parlar) . Els xiquets parlen, exposen, comenten prou en classe?, és més important o menys parlar que escriure, llegir o escoltar?, esta tasca sol recaure sobre l'assignatura de llengua?, què podem fer com a mestres?

Des del nostre punt de vista, creiem que és important que els xiquets aprenguen a expressar-se, ja que la societat actual demanda potenciar esta habilitat, per exemple: en entrevistes de treball, exposicions universitàries o de treball, inclús en les xarxes socials podem usar esta habilitat.

El problema és que és una tasca difícil ensenyar als xiquets a expressar-se de manera oral amb seguretat i d'una manera coherent i adequada. Com a futures docents, considerem que la primera tasca i la més important és donar-los seguretat i confiança als xiquets a l'hora d'expressar-se parlant. Ells han de veure que és una oportunitat de comptar quelcom que ells creuen important i que tots li escolten, o simplement una manera de potenciar el seu desenrotllament social, etc.

D'altra banda, podem fer que els xiquets aprenguen a expressar-se parlant i que agafen seguretat si des de xicotets realitzen activitats lúdiques, en les que s'assenten partícips i les normes en un principi, siguen limitades. Per exemple poden fer teatres, debats, llegir una poesia amb diferent entonació (crit, nervis, tristesa, alegria...) , comptar una anècdota, etc..

La influència de les xarxes socials en l'educació.

Les docents que estan a favor d'això, se sustenten en que hi ha un intercanvi d'informació amb els alumnes, s'enriquix el PLE. Si s'estan estudiant i utilitzant les Noves tecnologies, què millor forma d'usar-les? Amb les xarxes socials es poden compartir sentiments, emocions, opinions. A més es poden compartir fotos, conèixer gent (la qual cosa és utilitzat moltes vegades per a realitzar intercanvis d'idiomes) , formar grups d'amics, etc. També es poden dur a terme conversacions amb feedback immediat com per exemple en els xats. És una forma molt completa d'aprendre sobre els altres, la informació que cada un puga aportar, compartir gustos, aficions, és una bona forma de socialitzar-se, complint així una dels principals objectius de l'Educació Primària.

D'altra banda, els docents que no veuen fiable l'ús d'este tipus de xarxes socials opinen que és negatiu per a la seua expressió i habilitat lingüística per les faltes (ortogràfiques, gramaticals, etc.) que es cometen. A més, les relacions que es produïxen no són cara a cara i encara que es pense que el feedback és immediat, açò no sempre és així. Es perd en privacitat, ja que es pot conéixer tot el que els alumnes pugen a les pàgines. També si està dirigit a alumnes molt xicotets, no sempre tenen consciència del que poden pujar i el que no, de la qual cosa els pot perjudicar, són massa innocents, no arriben a comprendre els comentaris irreals o negatius a què poden fer cas i acabe afectant-los. Per això, esta postura defèn les relacions relacionades amb el veure, tocar i sentir, perquè és verdaderament així com es desenrotllen alguns aspectes cognitius de les persones, en especial, les neurones espill, comentades en una altra entrada.

Com a conclusió, s'observa que, com tot en internet, hi ha pàgines web que es poden utilitzar en l'ensenyança, però sempre es trobaran uns avantatges i desavantatges, per tant, segons el professor que es pose al capdavant de l'assignatura, es duran a terme activitats amb l'ús de xarxes socials o no, tenint en compte com el docent valore els inconvenients que presenten estan pàgines, amb la qual cosa la decisió és molt subjectiva.

Des d'ací animem que els docents utilitzen les xarxes socials per al procés d'ensenyança-aprenentatge dels seus alumnes. Han de fer un esforç i provar el seu ús en l'aula abans de descartar-les directament com a ferramenta, d'esta manera, es donaran compte que els avantatges són verdaders i probablement continuaran amb el seu ús. Es recomanen les més conegudes com Tuenti, Facebook o Twitter. Amb un bon ús d'elles, es pot aprendre molt.

VIDEOS

Ací teniu el meu videotutorial.

Llibres text o treball per projectes?

En els últims anys està molt d'actualitat este debat. Tant els llibres com el traball prr projectes compta amb una sèrie d'avantatges i desavantatges. En este articule passarem a analitzar-les i veure si el treball per projectes hauria d'imposar-se als llibres de text.

Entre els avantatges dels llibres de text podem citar les següents:

- És un recurs que està planificat, servix com guia per al professor.

- Estan desenrotllats per professionals en la matèria, per tant la qualitat d'ells és inqüestionable.

- Totes les activitats estan basades en el currículum de cada comunitat autònoma.

Ara citarem alguns avantatges del treball per projectes:

- Motiva els alumnes a voler aprendre, este tipus de metodologia està molt basat en les vivències i experiències dels alumnes.

- Fomenta l'autonomia al ser els alumnes els protagonistes. Són ells els que desenrotllen tot el seu aprenentatge, el professor només serà la guia que els ajude a continuar.

- Promou la col·laboració i la camaraderia. Els treballs se solen fer en parelles o grups pel que la camaraderia serà clau en este tipus d'aprenentatge. 

- Fomenta la creativitat. Un llibre és tancat mentres que el treball per projectes és flexible per a tots, tant professor com alumnes.

Arribat a este punt, cada u és lliure de fer supropia valoració.  M'agradaria recalcar que en els últims anys el treball per projectes s'està duent a terme cada vegada en més col·legis i per la seua bona resposta.

Jornada contínua o no?

El tema que tractarem hui és el de si els col·legis deurien tenir jornada contínua, o al contrari una jornada partida. En els últims anys este tema continua estant en boca de tots, especialment en pedres i mares i professores. És cert que algunes comunitats ja estan impartint les seues classes en l'escola a jornada contínua, en canvi altres seguixen amb la típica jornada de matí i vesprada, fent una parada de 2 o 3 hores per a menjar.

A continuació expose alguns avantatges i desavantatges sobre l'assumpte que nos conscierne.

Arguments a favor de la jornada contínua:

- Els estudiants rendixen més i mantenen millor l'atenció amb la jornada contínua. Quan millor es rendix és a primera hora del matí.

- Els xiquets queden alliberats del col·legi al migdia i disposen de tota la vesprada per a activitats extraescolars, per a jugar i per a estar amb la seua família.

- El menjar de casa és més saludable que la dels menjadors escolars. o Els col·legis estan obligats a romandre oberts per als alumnes també a la vesprada (amb activitats extraescolars etc) , per la qual cosa els pares que vullguen deixar els seus fills en horari ampliat poden seguir fent-ho.

 - Els professors podrien dedicar les vesprades a atendre els pares i a formació, al concentrar la docència en les hores del matí.

Arguments en contra de la jornada contínua:

 - El rendiment escolar dels xiquets no és millor que amb la jornada partida. De fet, els índexs més alts d'atenció i rendiment es donen a la vesprada, a l'hora a què normalment els xiquets estan en activitats extraescolars, i no a primera hora del matí.

- El temps que els xiquets passen a la vesprada fora del col·legi és de qualitat només si es donen certes condicions prèvies en la família, com un nivell alt de motivació i temps per a estar amb els xiquets.

- En famílies amb recursos escassos, el menú dels xiquets pot empobrir-se, ja que els menús escolars estan obligats a ser "nutricionalmente correctos.

Els deures

Este tema que tractaré és el dels deures a casa, és a dir, tots sabem que normalment els professors solen manar molts deures per a casa, però ha arribat un moment en què està en boca de tots, si això és positiu o negatiu per als xiquets.

Primerament, comentaré els avantatges dels deures que es manen per a casa. Un d'ells és que el xiquet pot reforçar el que ha aprés en el col·legi i així no oblidar-ho amb facilitat, un altre avantatge és que fer els deures a casa és un bon moment per a estar amb els pares i tindre eixos moments familiars que pareixen s'estan oblidant. Un més seria el treball de responsabilitat que comporta tot el procediment per al xiquet, ja que haurà de ser responsable per a arribar a casa i posar-se a fer-los, i finalment i no menys important, és positiu per a tots perquè l'endemà seran corregits en classe i és un altre moment idoni per a reforçar els coneixements.

D'altra banda comptem amb uns quants desavantatges, un d'ells i el principal és que molts pares es queixen de que els xiquets estan ja molt carregats, em referisc que hui en dia en xiquet sol tindre diverses activitats extraescolars a desenrotllar quan ix del col·legi, i ja amb això el xiquet arriba a casa saturat, damunt si ha menjat en el propi col·legi es podrien ajuntar unes 10 hores des que el xiquet ix de casa al matí fins que torna a ella. Una altra de les causes és que actualment els pares passen molt de temps fora de casa, i no tenen prou temps per a ajudar els seus xiquets, i ja finalment és que el propi xiquet, molta gent creu, que amb les hores lectives ja porta una càrrega suficient d'estudi.

Religió en l’escola o no?

Què penseu de que Religió siga una assignatura optativa, i a vegades obligatòria en l'escola? Hi ha molta varietat d'opinions referides a este tema. Molta gent diu que la religió no és un tema per a estudiar en el col·legi, i altres que sí, què al nostre país la religió catòlica és majoria i que per això ha d'estudiar-se.

Altres en canvi argumenten que la religió ha d'estudiar-se en les esglésies, que realment és la casa de Déu, i allí és on hi ha gent preparada i qualificada per a ensenyar eixa matèria. Jo crec que no hi ha una resposta única per a esta qüestió, encara que sí que tinc clar que igual la religió que hauria d'estudiar-se no és només la catòlica, sinó una assignatura de les religions del món. 

Des d'este punt de vista podríem donar sentit al xiquet i que pogueren comprendre la importància que té la religió al voltant del món.

Per què el bilingüisme en Primària?

Esta qüestió és un tema que està molt d'actualitat ara mateix. Al nostre país mai s'havia tingut en compte el que un xiquet cresquera i aprenguera una segona llengua des del seu naixement, segurament per desconeixement. Tot això ja ha canviat, i hui en dia des de molt primerenca edat els ninos estan estudiant ja una segona llengua, en la majoria dels casos l’anglès.

Segons investigacions recents, deixen clar que un xiquet es mostra més actiu quan aprén dos llengües al mateix temps, al contrari del que s'havia pensat sempre. El bilingüisme comporta molts avantatges com per exemple, major comunicació, el coneixement de dos cultures des d'una edat primerenca, un desenrotllament intel·lectual major al d'un altre xiquet monolingüe, i per descomptat, en un futur majors oferisques de Treball. 

Crec que no hem de deixar oblidat este tema, i donar-los l'oportunitat a tots els xiquets de conèixer i poder aprendre una segona llengua des de molt xicotets.

AVALUACIÓ

1) Ací teniu el joc de l'Oca per a una avaluació divertida i amena per a xiquets.

Joc de l'Oca

2) Activitat per a completar ordenand les lletres i formes les professions.
Lletres

3) Sopa de lletres dels oficis més coneguts. (Haurem de punxar  a la dreta on posa  "els oficis" per a fer la tasca.)
Sopa de lletres.

DOCUMENTS

Qualitats del mestre del segle XXI.

En esta nova entrada parlarem sobre les qualitats que ha de tindre el professor del segle XXI. Crec que esta entrada pot ser molt interessant perquè les metodologies i la forma d'ensenyar i aprendre han canviat molt en els últims temps. Cada persona pot tindre uns coneixements distints sobre l'ensenyança, però quasi tots estaran d'acord en esta sèrie de qualitats que hui en dia deuria de tindre un professor en l'ensenyança actual.

Per exemple, una d'eixes qualitats seria la d'involucrar-se en el procés d'ensenyança-aprenentatge, el mestre ja no ha de ser un ens alié als seus alumnes, al contrari, hauria de ser un més de la classe.

Seguint amb açò de ser part d'este procés, la participació també ha de ser prioritari per a un professor, per exemple coneixent la zona en què el centre es troba, i sent un més de la localitat. És prioritari que un mestre siga conscient d'on exercirà la seua labor com a mestre.

Reciclar-se també és molt important hui en dia, ja que gràcies a les TICs, l'ensenyança ha canviat molt i no ens podem quedar desfasats. Els nostres alumnes estaran assabentats de totes les últimes ferramentes i nosaltres no podem ser menys.

Compartir amb els nostres alumnes tot el que podem també ha de ser una constant, és a dir, compartir i comptar-los les notícies d'actualitat que vagen succeint o coses que pensem que poden ser del seu interés.

Finalment crec que cal ser crític i reflexionar, els nostres alumnes sempre voldran saber el per què de les coses, i nosaltres hem d'estar ací per a explicarse-les.

RECURSOS TIC

1. Ací teniu dos activitats per a completar i pintar sobre les professions en valencià 1

2. En esta web hi ha imatges dels oficis, quan punxes en una imatge pots escoltar la seua pronunciació en valencià.  2

3. En esta pàgina teniu una breu descripció de cada ofici i a més les principals ferramentes amb què desenrotlla el seu treball.  3

4. En este enllaç teniu diverses fitxes amb exercicis i jocs diferents per a interioritzar les professions. 4

5. En esta web podeu descarregar un PDF per a completar. És prou divertit i entretingut. 5

6. Activitat amb tots els oficis ordenats alfabéticamente. 6

7. Fitxa per a omplir amb els oficis de dia i de nit  7

8. Activitat per a omplir amb els oficis d'un col·legi. 8

9. Els principals adverbis en valencià. 9

10. Exercici per a practicar amb els determinants.  10

11. Per a practicar el plural dels substantius.  11

12. Diferents exercicis per a practicar valencià. 12

13. Llibre en valencià amb multituds de exercicis variats. 13

14. Tot relacionat amb el cos humà.  14

15. Per a repassar les hores. 15

16. Vocabulari per a practicar entretingudament. 16

PRESENTACIÓ

Benvinguts a tots i a totes!

El meu nom és Pablo.

Aquest blog està relacionat amb el curs de capacitació en valencià que tindrà una duració d'uns 4 mesos. Per tant, s'anirà actualitzant i mostrarà tot l'aprenentatge i els coneixements al llarg del curs. Vos convide a seguir aquest blog, llegir i opinar, amb la finalitat de millorar  tots en aquest camí d'aprenentatge constant.

Més concretament, esta unitat didàctica està dirigida a tercer de primària de l'assignatura de Llengua valenciana. Esta unitat didàctica està realitzada dins del programa PIP, ja que tots els xiquets són castellà parlants. La nostra labor serà la d'anar introduint el valencià gradualment i que els nostres alumnes no sols ho vegen com una assignatura, sinó també com una llengua que pot ser usada en les seues vides diàries.

Esta unitat didàctica s'anomena "Que vols ser de major?", i el principal objectiu serà aprendre les distintes professions que podem trobar en la nostra vida diària. En la primera part d'esta unitat didàctica començaré mencionant objectius i continguts, per a finalment acabar proposant unes activitats per a interioritzar els continguts.

Espere que vos agrade.

                    “La lectura és el viatge d’aquells que no poden agafar el tren”

                                                    Francis de Croisset

Per què les TIC's en Educació?

La Societat humana ha avançat molt en els últims anys, ja no hi ha una casa sense ordinador o un lloc de treball sense un altre. L'educació també ha avançat molt, i el tipus d'educació ha tingut els seus canvis pertinents. Els xiquets ara des de molt xicotets estan manipulant telèfons mòbils, ordinadors, tabletas, etc.

Les noves tecnologies en el món de l'educació sorgeixen per a un aprenentatge significatiu, és a dir, un aprenentatge on es comprenguen millor els conceptes i no s'obliden tan fàcilment. En una classe, ara podem tindre pissarra digital, ordinador, programes informàtics per a desenrotllar la classe, etc. En general és un avanç molt necessari en este món perquè hem sabut adaptar-nos a les noves tecnologies.

 Les TICS poden crear por al principi o una certa controvèrsia entre un sistema d'educació més clàssic o este més tecnològic. La veritat és que al final quasi tot el món reconeix que hem sabut donar un gran pas per a l'educació.

Com a recomanació i opinió personal d'este bloc m'agradaria dir que hem de ser optimistes amb les TICS. Últimament les classes estan massificades, a més que comptem amb xiquets de diferents nacionalitats i això dificulta l'aprenentatge així com el treball del professor. L'ús d'estes ferramentes poden facilitar el nostre treball i que la dinàmica de les classes siga més beneficiós per a les dos parts.

Què significa ser docent en el segle XXI?

En les següents línies m'agradaria explicar el que significa ser docent en el segle XXI. Potser la gent que no pertany a este món no se l'ha plantejat mai, i té tota la seua lògica, però per a nosaltres els docents, és una qüestió en què hem de parar-nos a pensar el que comporta ser professor hui en dia.

Algunes de les diferències que hi ha respecte a l'educació d'ara i la del segle anterior podrien ser les següents: el nombre d'alumnes en l'aula, la multiculturalitat, major control en el centre, majors exigències per a professor i alumne, etc. Totes estes diferències esmentades són el resultat d'una major preparació per part del professor i dels alumnes.

 Els professors han d'estar tota la vida preparant-se i estudiant per a renovar els seus coneixements i qualitats, així com l'alumne, durant tota la setmana rep classes d'anglés, de dansa, esport, etc. Amb tot açò vull dir que ens estem exigint molt i això és positiu

M'agradaria que tots els docents pensaren un poquet en la qüestió que acabe de desenrotllar ja que és una bona forma de recapacitar sobre el nostre treball.