La importància de parlar.

M'agradaria comentar un punt que considere molt important del tema 2: l'expressió (parlar) . Els xiquets parlen, exposen, comenten prou en classe?, és més important o menys parlar que escriure, llegir o escoltar?, esta tasca sol recaure sobre l'assignatura de llengua?, què podem fer com a mestres?

Des del nostre punt de vista, creiem que és important que els xiquets aprenguen a expressar-se, ja que la societat actual demanda potenciar esta habilitat, per exemple: en entrevistes de treball, exposicions universitàries o de treball, inclús en les xarxes socials podem usar esta habilitat.

El problema és que és una tasca difícil ensenyar als xiquets a expressar-se de manera oral amb seguretat i d'una manera coherent i adequada. Com a futures docents, considerem que la primera tasca i la més important és donar-los seguretat i confiança als xiquets a l'hora d'expressar-se parlant. Ells han de veure que és una oportunitat de comptar quelcom que ells creuen important i que tots li escolten, o simplement una manera de potenciar el seu desenrotllament social, etc.

D'altra banda, podem fer que els xiquets aprenguen a expressar-se parlant i que agafen seguretat si des de xicotets realitzen activitats lúdiques, en les que s'assenten partícips i les normes en un principi, siguen limitades. Per exemple poden fer teatres, debats, llegir una poesia amb diferent entonació (crit, nervis, tristesa, alegria...) , comptar una anècdota, etc..

La influència de les xarxes socials en l'educació.

Les docents que estan a favor d'això, se sustenten en que hi ha un intercanvi d'informació amb els alumnes, s'enriquix el PLE. Si s'estan estudiant i utilitzant les Noves tecnologies, què millor forma d'usar-les? Amb les xarxes socials es poden compartir sentiments, emocions, opinions. A més es poden compartir fotos, conèixer gent (la qual cosa és utilitzat moltes vegades per a realitzar intercanvis d'idiomes) , formar grups d'amics, etc. També es poden dur a terme conversacions amb feedback immediat com per exemple en els xats. És una forma molt completa d'aprendre sobre els altres, la informació que cada un puga aportar, compartir gustos, aficions, és una bona forma de socialitzar-se, complint així una dels principals objectius de l'Educació Primària.

D'altra banda, els docents que no veuen fiable l'ús d'este tipus de xarxes socials opinen que és negatiu per a la seua expressió i habilitat lingüística per les faltes (ortogràfiques, gramaticals, etc.) que es cometen. A més, les relacions que es produïxen no són cara a cara i encara que es pense que el feedback és immediat, açò no sempre és així. Es perd en privacitat, ja que es pot conéixer tot el que els alumnes pugen a les pàgines. També si està dirigit a alumnes molt xicotets, no sempre tenen consciència del que poden pujar i el que no, de la qual cosa els pot perjudicar, són massa innocents, no arriben a comprendre els comentaris irreals o negatius a què poden fer cas i acabe afectant-los. Per això, esta postura defèn les relacions relacionades amb el veure, tocar i sentir, perquè és verdaderament així com es desenrotllen alguns aspectes cognitius de les persones, en especial, les neurones espill, comentades en una altra entrada.

Com a conclusió, s'observa que, com tot en internet, hi ha pàgines web que es poden utilitzar en l'ensenyança, però sempre es trobaran uns avantatges i desavantatges, per tant, segons el professor que es pose al capdavant de l'assignatura, es duran a terme activitats amb l'ús de xarxes socials o no, tenint en compte com el docent valore els inconvenients que presenten estan pàgines, amb la qual cosa la decisió és molt subjectiva.

Des d'ací animem que els docents utilitzen les xarxes socials per al procés d'ensenyança-aprenentatge dels seus alumnes. Han de fer un esforç i provar el seu ús en l'aula abans de descartar-les directament com a ferramenta, d'esta manera, es donaran compte que els avantatges són verdaders i probablement continuaran amb el seu ús. Es recomanen les més conegudes com Tuenti, Facebook o Twitter. Amb un bon ús d'elles, es pot aprendre molt.

VIDEOS

Ací teniu el meu videotutorial.

Llibres text o treball per projectes?

En els últims anys està molt d'actualitat este debat. Tant els llibres com el traball prr projectes compta amb una sèrie d'avantatges i desavantatges. En este articule passarem a analitzar-les i veure si el treball per projectes hauria d'imposar-se als llibres de text.

Entre els avantatges dels llibres de text podem citar les següents:

- És un recurs que està planificat, servix com guia per al professor.

- Estan desenrotllats per professionals en la matèria, per tant la qualitat d'ells és inqüestionable.

- Totes les activitats estan basades en el currículum de cada comunitat autònoma.

Ara citarem alguns avantatges del treball per projectes:

- Motiva els alumnes a voler aprendre, este tipus de metodologia està molt basat en les vivències i experiències dels alumnes.

- Fomenta l'autonomia al ser els alumnes els protagonistes. Són ells els que desenrotllen tot el seu aprenentatge, el professor només serà la guia que els ajude a continuar.

- Promou la col·laboració i la camaraderia. Els treballs se solen fer en parelles o grups pel que la camaraderia serà clau en este tipus d'aprenentatge. 

- Fomenta la creativitat. Un llibre és tancat mentres que el treball per projectes és flexible per a tots, tant professor com alumnes.

Arribat a este punt, cada u és lliure de fer supropia valoració.  M'agradaria recalcar que en els últims anys el treball per projectes s'està duent a terme cada vegada en més col·legis i per la seua bona resposta.

Jornada contínua o no?

El tema que tractarem hui és el de si els col·legis deurien tenir jornada contínua, o al contrari una jornada partida. En els últims anys este tema continua estant en boca de tots, especialment en pedres i mares i professores. És cert que algunes comunitats ja estan impartint les seues classes en l'escola a jornada contínua, en canvi altres seguixen amb la típica jornada de matí i vesprada, fent una parada de 2 o 3 hores per a menjar.

A continuació expose alguns avantatges i desavantatges sobre l'assumpte que nos conscierne.

Arguments a favor de la jornada contínua:

- Els estudiants rendixen més i mantenen millor l'atenció amb la jornada contínua. Quan millor es rendix és a primera hora del matí.

- Els xiquets queden alliberats del col·legi al migdia i disposen de tota la vesprada per a activitats extraescolars, per a jugar i per a estar amb la seua família.

- El menjar de casa és més saludable que la dels menjadors escolars. o Els col·legis estan obligats a romandre oberts per als alumnes també a la vesprada (amb activitats extraescolars etc) , per la qual cosa els pares que vullguen deixar els seus fills en horari ampliat poden seguir fent-ho.

 - Els professors podrien dedicar les vesprades a atendre els pares i a formació, al concentrar la docència en les hores del matí.

Arguments en contra de la jornada contínua:

 - El rendiment escolar dels xiquets no és millor que amb la jornada partida. De fet, els índexs més alts d'atenció i rendiment es donen a la vesprada, a l'hora a què normalment els xiquets estan en activitats extraescolars, i no a primera hora del matí.

- El temps que els xiquets passen a la vesprada fora del col·legi és de qualitat només si es donen certes condicions prèvies en la família, com un nivell alt de motivació i temps per a estar amb els xiquets.

- En famílies amb recursos escassos, el menú dels xiquets pot empobrir-se, ja que els menús escolars estan obligats a ser "nutricionalmente correctos.

Els deures

Este tema que tractaré és el dels deures a casa, és a dir, tots sabem que normalment els professors solen manar molts deures per a casa, però ha arribat un moment en què està en boca de tots, si això és positiu o negatiu per als xiquets.

Primerament, comentaré els avantatges dels deures que es manen per a casa. Un d'ells és que el xiquet pot reforçar el que ha aprés en el col·legi i així no oblidar-ho amb facilitat, un altre avantatge és que fer els deures a casa és un bon moment per a estar amb els pares i tindre eixos moments familiars que pareixen s'estan oblidant. Un més seria el treball de responsabilitat que comporta tot el procediment per al xiquet, ja que haurà de ser responsable per a arribar a casa i posar-se a fer-los, i finalment i no menys important, és positiu per a tots perquè l'endemà seran corregits en classe i és un altre moment idoni per a reforçar els coneixements.

D'altra banda comptem amb uns quants desavantatges, un d'ells i el principal és que molts pares es queixen de que els xiquets estan ja molt carregats, em referisc que hui en dia en xiquet sol tindre diverses activitats extraescolars a desenrotllar quan ix del col·legi, i ja amb això el xiquet arriba a casa saturat, damunt si ha menjat en el propi col·legi es podrien ajuntar unes 10 hores des que el xiquet ix de casa al matí fins que torna a ella. Una altra de les causes és que actualment els pares passen molt de temps fora de casa, i no tenen prou temps per a ajudar els seus xiquets, i ja finalment és que el propi xiquet, molta gent creu, que amb les hores lectives ja porta una càrrega suficient d'estudi.